Encara no ens creiem que haguem tingut la gran sort de trobar a Juan Pescador de METL i el seu equip. Això no és fàcil. A més a més, s’han ofert a cuinar la seva deliciosa cuina mexicana inspirats pels aromes de La Mítica. No t’ho perdis!

 

Foto de http://olocomesolodejas.com/

El primer que crida l’atenció és que aquest xef mexica i el seu projecte METL, no tenen restaurant. METL va néixer com un esdeveniment efímer i nòmada, d’uns dies o una setmana. Només fan el que els hi ve de gust i emociona en  format pop-up, take over, un esdeveniment a Barcelona, Madrid o Paris, càterings… Totalment nòmada. Els agrada arriscar i la seva proposta va canviant adaptant-se als espais a on cuinen. El seu objectiu principal de METL es donar a conèixer la cuina mexicana desconeguda fora de Mèxic, inclús en el seu mateix país. Un menjar molt més complexa, més elaborat i més interessant que els nachos o el Tex mex, plena de costums prehispàniques, amb aportacions de diferents cultures que s’han anat barrejant al llarg dels segles. Juguen amb ingredients tabú i els bitxos en tots els seus estats.

 

Els hagués agradat maridar els nostres caves exclusivament amb menjar mexica, però el confinament i la impossibilitat de trobar certs ingredients, han posat la seva creativitat a funcionar.

La Mítica Brut – Tostón de plàtan

Ens expliquen que el Brut va ser el seu cava preferit. Segons l’equip de METL té tons d’herbes aromàtiques molt profunds, herbes eivissenques amb un toc molt interessant a romero i farigola.

 

Van decidir maridar el Tostón de plàtan mascle verd fregit, amb una crema feta de 50% de formatge crema i 50% mascarpone, tot això coronat amb caviar negre. Increïble! Els tostones o patacones  i plàtan mascle fregit, són una acompanyament tradicional en molts països del centre i Sud-Amèrica. Així com del Carib, el plàtan mascle és diferent que el plàtan que normalment consumim a Europa. Es bastant més gran, té més midó i menys sucre que el plàtan normal. I es pot menjar tant ver com madur.

 

El gust greixos dels formatges i el plàtan despunta sotilment amb el caviar, enllaçant amb el caràcter fort d’aquest cava i creant harmonia perfecta. A més a més, el carboni del cava neteja la greix del paladar.

 

La Mítica Brut Nature – Ostra Aguachile / Cap i pota amb bitxo

esprès van maridar el Brut Nature amb una ostra de Aguachile. Es tracta d’una ostra del Delta, de mida gran que amaneixen lleugerament amb unes gotes de llet de tigre de aguachile verda, lleugerament picant, amb una mica de gingebre, salsa de peix fermentat, cilantre i cogombre. Tot en quantitats molt petites, resultant una salsa molt subtil que encaixa perfectament amb l’ostra, sense treure-li el protagonisme. La barreja complementa amb el caràcter sec del Brut Nature, que ajuda a reforçar el gust i la intensitat aromàtica del plat.

 

Donat que és un cava reserva, és estructurat i ric en matisos, acompanyat d’una bona mineralitat que complementa el iodat de l’ostra. Pels qui els agraden els sabors picants, l’aguachile mexica és la salsa perfecta. És una recepta fresca, que porta camarons, cilantre, ceba i llima. L’aguachile és originari de la zona serrana de Mèxic, amb el temps va anar baixant cap ala costa de Sinaloa. Allà va ser barrejat amb el camaron convertint-se en una icona del menjar mexica.

 

També el van maridar amb cap i pota amb bitxo ample i bitxo guajillo. El resultat va ser un plat fort, ple de sabors, greix i col·lagen que harmonitza perfectament amb l’acidesa que ens aporta el carbònic.

Un cava com aquest, amb un gran equilibri entre frescor i maduresa, és especialment interessant per aquest maridatge, l’equip de METL creu que el caràcter i la personalitat de la Mítica Brut Nature harmonitza perfectament amb els sabors fumats, sense neutralitzar-lo sinó, tot el contrari, intensificant-lo.

El capi pota és un plat típic català. Com bé diu el seu nom, el plat s’elabora amb un cap, en aquest cas el morro, i la pota de la vaca. És un plat amb un gust equilibrat i amb una gran potencial pel paladar.

 

La Mítica Brut Rosé – Zamburiñas / Melmelada de fruits vermells amb formatge Camembert

Van provar  el rosat amb un parell de plats diferents. Primer amb unes zamburiñas amb oli d’oliva, all i una mica de pell de taronja. Les zamburiñas s’assemblen a les vieires però amb una mida petita i un gust més suau. Asseguren que el resultat va ser espectacular, ja que el cava és molt afruitat, així que va complementar a la perfecció amb el plat.

També ho van maridar amb unes altres zamburiñas però amb parmesà al forn. L’acidesa del cava va anar genial amb quelcom cremós com el formatge i acompanya molt bé el gust de mar de la zamburiña. A més a més, es tracta d’un cava amb un lleuger toc dolç però també amarg que  encaixa amb els peixos.

Per últim, van voler provar amb quelcom dolç i el resultat va ser increïble, no només van utilitzar el cava per a maridar, sinó que també com a ingredient en una melmelada de fruits vermells per a cobrir el formatge Camembert que van posar desprès al forn i van acabar amb festucs italians. Les característiques del cava rosat van fer que encaixes molt bé amb el gust suau del formatge.

El vi rosat i el formatge son bons aliats. Es recomana amb formatges francesos de pasta tova com el Camembert o Brie. A més a més, l’efervescència del cava contraresta el punt greixos del formatge.

Idees molt originals per a provar aquest cap de setmana a casa i sorprendre! Si us animeu a recrear alguna de les harmonies podeu compartir-les amb nosaltres (#maridatgesmitics).

 

Moltes gràcies a METL, per aquests maridatges tant especials i per a compartir la vostres experiència amb nosaltres.